Conclusions Finals del Projecte

Objectius treballats:

-  Valorar el projecte psicopedagògic.

- Realitzar una crítica constructiva sobre el propi aprenentatge.

Desenvolupament:

Aquesta setmana finalitza la PAC2 del Practicum II i amb ella es tanca una etapa d’aprenentatge molt aprofitada, tant a partir de l’experiència viscuda durant aquests mesos al centre educatiu de pràctiques, com per l’adquisició de nous coneixements. Sense oblidar-me de la gran quantitat de professionals de l’àmbit formal que he arribat a conèixer i aprendre de la seva experiència i casos amb els que treballen.

Per tant, sense més dilacions us presento les CONCLUSIONS DEL PROJECTE, tenint en compte totes les fases del Pla de Treball:

- FASE 1: Cerca de informació teòrica i pràctica

La intervenció psicopedagògica en les primeres etapes escolars (Ed. Infantil i Ed. Primària) està encaminada a millorar els dèficits observats tant per la mestra, psicopedagoga i agents externs que intervenen en el procés d’E-A. Es a dir, es treballen aspectes relacionats amb la consciència fonològica.

Però en etapes posteriors, per tant a partir de l’Ed. Secundària es tracta de poder compensar els dèficits a través de les capacitats i punts forts de l’alumne.

-FASE 2: Elaboració del material adaptat a les necessitats educatives dels alumnes amb trets dislèxics o dislèxia diagnosticada.

La necessitat de posar en marxa una adaptació no significa que tot i que haver un esforç per part de l’alumne i del professor, es presenti un progrés d’acord amb el potencial i capacitats de l’alumne. Per altra banda, el tutor/a juntament amb la psicopedagoga han d’aconsellar a les famílies valorar amb major profunditat les dificultats que s’han detectat en els seus fills/es.

Les adaptacions que es duen a terme amb alumnes dislèxics són de mètode i no de contingut. El currículum en general es manté, però la manera de dur-lo a terme es modifica.

La gran majoria d’alumnes dislèxics aprenen el mateix que els seus companys, però la via d’aprenentatge sobre tot en la lectura i la manera d’avaluar el que s’ha après a través dels exàmens escrits, fa que es trobin en inferiors condicions. Per aquest motiu les adaptacions han de seguir una sèrie d’ajudes per l’alumne:

- Les activitats i preparacions d’exàmens: cal assenyalar el contingut més important, amb l’objectiu que l’alumne estudi menys, però major qualitat.

- Exàmens: suprimir algunes preguntes del control ordinari i realitzar alguna part oral. També s’ha de saber avaluar el contingut que el forma, sabem que el els alumnes dislèxics tenen més dificultats amb la puntuació i l’estructuració del text.

-FASE 3: Aplicació del material

La majoria d’adaptacions dels materials van relacionades amb el temps extra. És a dir, cal tenir en compte que tot i que els materials s’adapten a les necessitats dels alumnes dislèxics el seu ritme és més lent. El que fan la resta de companys de manera ràpida i directa per l’alumne dislèxic suposa un camí lent i costos per poder deduir el context, conèixer el vocabulari, etc.

Tot i que els materials adaptats són senzills, els alumnes amb dislèxia han necessitat del suport d’un professional a l’hora de realitzar les activitats. Durant les sessions del grup de reforç he agafat el rol de vetlladora de dos dels quatre alumnes amb dislèxia, per tal de poder treballar d’una manera més individualitzada.

Per altre banda, se’ls hi ha fet arribar els exercicis adaptats amb dos dies previs a la seva realització a l’aula, per tal que l’alumne pugui tenir-ne una lectura prèvia del que es treballarà a les posteriors sessions. Amb aquesta metodologia, he observat que l’alumne dislèxic té més confiança a dins del grup i es mostra més participatiu en la correcció de les activitats.

-FASE 4: Avaluació del projecte

L’avaluació de totes les fases ha estat molt enriquidora a mode personal i professional. Però cal destacar algunes dificultats amb les que m'he trobat al llarg del camí són:

- Protocols de confidencialitat de dades. En un principi vaig proposar poder assistir a les reunions amb pares dels respectius alumnes amb dislèxia, però per raons de comoditats de les famílies i confidencialitat, des de l’escola es va acordar no assistir a les reunions, tot i que la informació rellevant dels casos a treballar es traspassaria en una tutoria amb la psicopedagoga. En canvi les coordinacions amb agents externs que intervenen amb els alumnes, no hi hagut cap inconvenient que hi sigui present al llarg de les reunions, com tampoc la meva intervenció per aportar informació o debatre aspectes a tenir-ne en compte a l’hora de la intervenció.


- El canvi de destinataris una vegada començat el projecte. En un primer moment i des del Practicum I el projecte estava destinat als alumnes del cicle Superior d’Ed. Primària, però donades algunes dificultats d’organització amb el claustre de cicle i el solapament amb altres funcions i tasques, vaig optar per poder modificar el grup destinatari als alumnes de 2n d’Ed. Secundària.


- La durada de les fases: El pla de treball es va plantejar amb unes hores de dedicació aproximada per cadascuna de les fases, però alguna de les fases no ha arribat als paràmetres establerts, com per exemple la fase 3: Aplicació del material, ja les sessions del grup de reforç es realitzen 3 hores setmanals. A més no tots els dies s’ha pogut treballar les activitats elaborades, donat que el temps de dedicació a una unitat dins de l’aula no sempre és d’una única sessió, sinó que requereix de més temps.

Tot i trobar-me amb aquestes dificultats, he obtengut com a resultat de la intervenció psicopedagogia el portafolis del material adaptat, el qual és la recopilació de tots els materials que he anat pujant durant el periode de pràctiques i que s'adjuntarà a la MEMÒRIA FINAL.