Les Dificultats d'aprenentatge. Dislèxia

1.  Les Dificultats d'aprenentatge. 

Segons la National Joint Commitee of Learning Disabilities (NJCLD) [1]: “La Dificultat d’Aprenentatge és un terme general que fa referència a un grup heterogeni de trastorns que poden manifestar-se en dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, la comprensió oral, la lectura, l’escriptura, el raonament o les habilitats matemàtiques.

En unes altres paraules, les dificultats d’aprenentatge fan referència a un subgrup d’alumnes que presenten dificultats serioses per a aprendre, on l’origen dels problemes es troba a l’interior dels alumnes, probablement per una alteració del sistema nerviós central, i es poden produir al llarg de la vida.

Segons el DSM-IV-TR o Manual  Diagnòstic dels Trastorns Mentals [2] els criteris per a diagnosticar un Trastorn de l’Aprenentatge són els següents:

1- El rendiment en lectura, càlcul o expressió escrita, avaluat mitjançant proves normalitzades i administrades individualment, és substancialment inferior (dues desviacions típiques) per sota del que s’espera per edat cronològica, escolarització i nivell d’intel·ligència.

2- Els problemes d’aprenentatge interfereixen significativament el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats de lectura, càlcul o expressió escrita.

3- Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats per a la lectura, l’escriptura o l’expressió escrita, excedeixen de les que es consideren habitualment associades a ell.

Per altre banda, el  CIE-10[3]. Incideix els processos bàsics d ́aprenentatge, marca criteris diagnòstics de les alteracions especifiques i significatives de les habilitats de lectura i escriptura  no atribuïble a l ́edat mental, ni als problemes d ́agudesa visual o auditiva, ni a una escolaritat  inadequada.

En definitiva, les Dificultats d’Aprenentatge es caracteritzen per ser dificultats per a aprendre les habilitats instrumentals relacionades amb la lectura, l ́escriptura o el càlcul aritmètic, havent-se descartat deteriorament cognitiu  greu, discapacitats físiques o factors ambientals, en l ́etiologia de la discapacitat.

2.  La Dislèxia.

La dislèxia[4] és un dels trastorns d’aprenentatges més comú a la infància. D’origen neurobiològic i amb caràcter crònic, on les dificultats més significatives es donen a l’etapa escolar, especialment en la dificultat de la lectoescriptura. En unes altres paraules, apareix de manera inesperada i que perdura per tota la vida de l’alumne que la pateix.

La dislèxia es divideix en dos grans grups:

-     Dislèxia adquirida: Trastorns de lectura que tot i que, aconseguir un determinat nivell lector, perden parcial o totalment la capacitat de llegir, com a conseqüència d’una lesió cerebral.

-    Dislèxia evolutiva: Trastorn en la lectura sense especificar la causa, basada en la discrepància  entre les capacitats del nen, és a dir, el que s ́espera per la seva intel·ligència i els resultats en lectura.

Els centres educatius es troben amb casos d’alumnes que tot i haver tingut una escolarització normalitzada, manifesten grans dificultats, les quals es presenten en el següent mapa conceptual:

Aquestes dificultats d’aprenentatge fan que l’alumne no pugui continuar un bon desenvolupament, ni adquisició de les competències bàsiques de l’etapa educativa, causant així alts nivells de frustració, sobreesforç i desmotivació. 

Per tant, és important poder detectat a l’etapa d’Ed. Primària si les dificultats d’aprenentatge estan relacionades amb algun tret dislèxic, per tal de poder realitzar un pla de treball individualitzat afavorint el procés d’E-A de l’alumnat al llarg de la seva escolarització.

---

[1] National Joint Commitee of Learning Disabilities (NJCLD). Disponible des de Internet <http://www.ldonline.org/questions/aboutld#5101> (última consulta: 9/10/2014)

[2] ALVARADO, H.; DAMIANS, M.A.; GÓMEZ, E.; MARTORELL, N.; SALAS, A; SANCHO, S. Dislèxia. Detecció, diagnòstic i intervenció interdisciplinar (pàg 2). CREIX. Centre de Desenvolupament Infantil. Palma de Mallorca.

[3] ARTIGAS-PALLARÉS, J. Dislexia: enfermedad, trastorno o algo distinto.(pàg 63) Rev. Neurología 2009; 48 (supl 2): S63-S69

[4]  SÁNCHEZ, E. Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC.