-
Valorar el projecte psicopedagògic.
-
Realitzar una crítica constructiva sobre el propi aprenentatge.
Desenvolupament:
Aquesta
setmana finalitza la PAC2 del Practicum II i amb ella es tanca una
etapa d’aprenentatge molt aprofitada, tant a partir de
l’experiència viscuda durant aquests mesos al centre educatiu de
pràctiques, com per l’adquisició de nous coneixements. Sense
oblidar-me de la gran quantitat de professionals de l’àmbit formal
que he arribat a conèixer i aprendre de la seva experiència i casos
amb els que treballen.
Per
tant, sense més dilacions us presento les CONCLUSIONS
DEL PROJECTE, tenint
en compte totes les fases del Pla de Treball:
-
FASE
1: Cerca de informació teòrica i pràctica
La
intervenció psicopedagògica en les primeres etapes escolars (Ed.
Infantil i Ed. Primària) està encaminada a millorar els dèficits
observats tant per la mestra, psicopedagoga i agents externs que
intervenen en el procés d’E-A. Es a dir, es treballen aspectes
relacionats amb la consciència fonològica.
Però
en etapes posteriors, per tant a
partir de l’Ed. Secundària es tracta de poder compensar els
dèficits a través de les capacitats i punts forts de l’alumne.
-FASE
2: Elaboració del material adaptat a les necessitats educatives dels
alumnes amb trets dislèxics o dislèxia diagnosticada.
La
necessitat de posar en marxa una adaptació no significa que tot i
que haver un esforç per part de l’alumne i del professor, es
presenti un progrés d’acord amb el potencial i capacitats de
l’alumne. Per altra banda, el
tutor/a juntament amb la psicopedagoga han d’aconsellar a les
famílies valorar amb major profunditat les dificultats que s’han
detectat en els seus fills/es.
Les
adaptacions que es duen a terme amb alumnes dislèxics són de mètode
i no de contingut.
El currículum en general es manté, però la manera de dur-lo a
terme es modifica.
La
gran majoria d’alumnes dislèxics aprenen el mateix que els seus
companys, però la via d’aprenentatge sobre tot en la lectura i la
manera d’avaluar el que s’ha après a través dels exàmens
escrits, fa que es trobin en inferiors condicions. Per
aquest motiu les adaptacions han de seguir una sèrie d’ajudes per
l’alumne:
-
Les
activitats i preparacions d’exàmens:
cal
assenyalar el contingut més important,
amb l’objectiu que l’alumne estudi menys, però major qualitat.
-
Exàmens:
suprimir
algunes preguntes del control ordinari i realitzar alguna part oral.
També s’ha de saber
avaluar el contingut que el forma,
sabem que el els alumnes dislèxics tenen més dificultats amb la
puntuació i l’estructuració del text.
-FASE
3: Aplicació del material
La
majoria d’adaptacions dels materials van relacionades amb el
temps extra.
És a dir, cal tenir en compte que tot i que els materials s’adapten
a les necessitats dels alumnes dislèxics el seu ritme és més lent.
El que fan la resta de companys de manera ràpida i directa per
l’alumne dislèxic suposa un camí lent i costos per poder deduir
el context, conèixer el vocabulari, etc.
Tot
i que els materials adaptats són senzills, els
alumnes amb dislèxia han necessitat del suport d’un professional a
l’hora de realitzar les activitats. Durant
les sessions del grup de reforç he agafat el rol de vetlladora de
dos dels quatre alumnes amb dislèxia, per tal de poder
treballar d’una manera més individualitzada.
Per
altre banda,
se’ls hi ha fet arribar els exercicis adaptats amb dos dies previs
a la seva realització a l’aula,
per tal que l’alumne pugui tenir-ne una lectura prèvia del que es
treballarà a les posteriors sessions.
Amb
aquesta metodologia, he observat que
l’alumne dislèxic té més confiança a dins del grup i es mostra
més participatiu en la correcció de les activitats.
-FASE
4: Avaluació del projecte
L’avaluació
de totes les fases ha estat molt enriquidora a mode personal i
professional. Però cal destacar algunes dificultats amb les que m'he trobat al llarg del camí són:
-
Protocols
de confidencialitat de dades.
En un principi vaig proposar poder assistir a les reunions amb pares
dels respectius alumnes amb dislèxia, però per raons de comoditats
de les famílies i confidencialitat, des de l’escola es va acordar
no assistir a les reunions, tot i que la informació rellevant dels
casos a treballar es traspassaria en una tutoria amb la
psicopedagoga. En canvi les coordinacions amb agents externs que
intervenen amb els alumnes, no hi hagut cap inconvenient que hi
sigui present al llarg de les reunions, com tampoc la meva
intervenció per aportar informació o debatre aspectes a tenir-ne
en compte a l’hora de la intervenció.
-
El canvi de destinataris una vegada començat el projecte.
En un primer moment i des del Practicum I el projecte estava
destinat als alumnes del cicle Superior d’Ed. Primària, però
donades algunes dificultats d’organització amb el claustre de
cicle i el solapament amb altres funcions i tasques, vaig optar per
poder modificar el grup destinatari als alumnes de 2n
d’Ed. Secundària.
-
La durada de les fases:
El
pla de treball es va plantejar amb unes hores de dedicació
aproximada per cadascuna de les fases, però alguna de les fases no
ha arribat als paràmetres establerts, com per exemple la fase 3: Aplicació del material,
ja les sessions del grup de reforç es realitzen 3
hores setmanals.
A més no tots els dies s’ha pogut treballar les activitats
elaborades, donat que el temps de dedicació a una unitat dins de
l’aula no sempre és d’una única sessió, sinó que requereix
de més temps.
